16 de juliol, les 12:21 de la matinada

La música sona alta,
l'hora molt llunyana
i massa son al final del dia.

Els sons són estranys,
d'altres mons
llunyans com els teus dits.

Torna i torna,
la melodia és repetitiva
i agradable i melós el teu perfum.

Sembla com nit,
fosca com la nit i més
sota una lluna sense expressió.

Tinc feina,
altra feina que...
No la penso acabar..., ni cal.

La música sona alta,
com ha de ser,
i sona i sona llunyana.

Et tinc tan a prop,
tan lluny, que sembles sortir
d'una melodia..., de la puta nit.


Jordi Vilardell Solà