Tècnica d'avortament domèstic

Una ambulància es va endur el cos inconscient de l’adolescent i va ingressar-la a la unitat d’urgències de l’hospital. El ginecòleg l’havia informat hores abans que estava embarassada de dos mesos i la noia havia intentat avortar empassant-se el contingut de quatre capses de xinxetes. Ara, al cap de deu anys, la noia ja és tota una dona, disposa d’un bonic estómac artificial i no es perd ni un sol espectacle del seu estimat fill, el faquir infantil més popular del país.

L'orgull de la ciència

Cada vegada que l’excèntric científic comentava la seva intenció de passar una temporada de repòs a dins del frigorífic, tothom el prenia per boig. Li explicaven que no hi aguantaria més d’un parell d’hores, que el fred estricte aturaria les seves constants vitals i que, en lloc d’un període de vacances, acabaria accelerant el seu trasllat definitiu al cementiri, però només n’obtenien un somriure descregut per resposta. Quan, després de tancar la porta de la nevera, el científic va comprovar que s’apagava la bombeta amb què pretenia escalfar-se, va deduir que potser la resta del món tenia raó, però per orgull va decidir quedar-s'hi i esperar si per casualitat tornava a encendre’s.

Els miracles asfàltics del gos abandonat

El conductor de la furgoneta va fer un brusc moviment de volant tan bon punt els fars del vehicle van il·luminar al cadell abandonat. El gos va moure's acollonidament a la seva dreta, cap a la línia blanca de la fosca carretera, i només un miracle va fer possible que un cotxe esportiu que realitzava un avançament prohibit no l'estampés damunt l'asfalt. Uns segons abans que un camió d'alt tonatge el convertís en una pelleringa inidentificable, un meteorit de gran diàmetre va impactar contra la terra i va acabar, no només amb el patiment del cadell, sinó també amb tota resta de vida humana, animal o vegetal sobre el planeta.

El crim perfecte

L’aficionat a llegir novel·les policíaques va cometre un crim impecable, sense deixar un sol indici que pogués fer pensar a ningú que n’havia estat l’executor. Ni tan sols podien buscar-lo a través d’un mòbil, perquè va triar una víctima a qui no coneixia en absolut, i de qui va fer desaparèixer el cos tallant-lo a trossets i desfent-los minuciosament amb un aparell domèstic de trinxar carn. Un crim perfecte, detall que no pot atribuir-se a l’autor, que no va poder-se estar d’explicar per tot el barri la seva obra mestra en el decurs d’una de les seves habituals borratxeres, però que afortunadament ningú va creure’s.



Jordi Remolins